Sebastià Bonet

Sebastià Bonet

Sebastià Bonet és professor emèrit de Filologia Catalana a la UB. Dedicat fonamentalment a la lingüística, es va encarregar de l'edició crítica de la Primera història d’Esther i ha publicat importants treballs sobre diversos aspectes de l’obra espriuana. Aquest any, a més, ha publicat el seu segon llibre de poemes. Sebastià Bonet és nebot de Salvador Espriu.

Des d’aquesta perspectiva, la més estrictament familiar, com valoreu el que portem de l’Any Espriu?

Gràcies a l’any Espriu he estat convidat a assistir a molts i molt diversos actes culturals que s’han anat celebrant per tot el país, la major part dels quals responien a iniciatives particulars. Sense menysvalorar, ans al contrari, tot el que s’ha fet i s’està fent amb un caire oficial, és sens dubte la condició verament popular que ha estat tenint l’any Espriu allò que a mi i a tots els membres de la meva família ens emociona més i ens sembla més destacable.

Com a estudiós de la llengua i de la llengua d’Espriu, quina creieu que és la contribució més vigent del seu català literari?

Crec que Espriu ha tingut un paper decisiu demostrant que la llengua “literària” codificada per Fabra —amb l’obra del qual va sostenir un diàleg constant, fet d’una admiració profunda sense deixar de ser crític— podia prescindir de la manera de fer noucentista. Sense que es pugui dir que hagués teoritzat gaire sobre la seva pràctica lingüística, val la pena de tenir en compte, per exemple, el que va deixar escrit en les notes i les observacions complementàries de Les roques i el mar, el blau.