Trajectòries dels participants

Francisco Andújar és Catedràtic d’història moderna de la Universidad de Almería. Entre les seves principals línies d’investigació hi ha l’interès per la venda de càrrecs i la corrupció durant l’Antic Règim. Com a resultat d’aquestes investigacions ha publicat el llibre El sonido del dinero. Monarquía, ejército y venalidad en la España del siglo XVIII (Madrid, 2001) i ha editat els llibres El poder del dinero. Ventas de Cargos y honores en el Antiguo Régimen (Madrid, 2011) i Mérito, venalidad y corrupción en España y América. Siglos XVII-XVIII (Valencia, 2016). Actualment és Investigador Principal del projecte del Pla Estatal d’I+D ‘Entre venalidad y corrupción en la Monarquía Hispánica durante el Antiguo Régimen’. El maig de 2017 ha coordinat, juntament amb Pilar Ponce Leiva, el Congrés Internacional Debates sobre la corrupción en el mundo ibérico (siglos XVI-XVIII).

 

Ángel Bahamonde és catedràtic d’història contemporània de la Universidad Carlos III de Madrid. S’ha especialitzat en l'administració espanyola dels segles XIX i XX i, entre les seves publicacions, destaca l’obra Burguesía, especulación y cuestión social en el Madrid del siglo XIX (Madrid, Siglo XXI, 1978). En els darrers anys s’ha interessat per la història de la Guerra Civil, amb treballs com Madrid, 1939 (Madrid, Cátedra, 2014).

 

Isabel Burdiel és catedràtica d’història contemporània de la Universitat de València. És especialista en història política i cultural del liberalisme europeu del segle XIX i s’ha interessat per les relacions entre història i literatura i per les possibilitats de la història biogràfica. Entre les seves publicacions destaca Isabel II. Una biografía (1830-1904) (Madrid, Taurus, 2010), per la que va obtenir el Premio Nacional de Historia 2011 i La historia biográfica en Europa. Nuevas perspectivas (Zaragoza, Institución Fernando El Católico, 2015), junt amb Roy Foster.

 

Mercedes Cabrera  és catedràtica d’Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics a la Universidad Complutense de Madrid. La seva activitat investigadora s'ha centrat en les relacions entre economia i política en la història contemporània d'Espanya, i més concretament entre el món empresarial i la classe política. És autora, entre d'altres, de Juan March, 1880-1962 (Madrid, Marcial Pons, 2011), i amb Fernando del Rey, de El poder de los empresarios. Política y economía en la España contemporánea (1875-2010) (Barcelona, RBA, 2011).

 

Maria Ángeles Casado és catedràtica jubilada d’Ensenyament Secundari de geografia i història. Ha sigut professora associada d’història econòmica de la Universitat d’Alacant. En els darrers anys ha treballat en el projecte d’investigació dedicat a la imatge dels monarques del segle XIX, del Departament d’Humanitats Contemporànies de la Universidad de Alicante. Coautora del llibre La imagen del poder. Reyes y regentes en la España del siglo XIX (Madrid, 2011) i de La Inquisición en España. Agonía y abolición (Madrid, 2013). Segueix treballant i investigant diferents aspectes del temps de la regència de María Cristina de Borbó (1833-1840). Actualment és col·laboradora honoraria del Departament d’Humanitats Contemporànies de la Universidad de Alicante.

 

Francisco Comín Comín és catedràtic d'història econòmica de la Universidad de Alcalá de Henares des de 1991. Va rebre el Premio Nacional de Historia 1990, el Premi d'Investigació del Ministeri d'Hisenda 2002, el Premi Docentia 2013 i el Premi al millor artícle publicat en revistes espanyoles 2016 de la Asociación Española de Historia Económica. Entre les seves activitats destacades en l'estudi de la corrupció i  els fraus a la Hisenda pública destaquen que va ser Investigador principal del projecte “Historia del Fraude Fiscal en España (siglos  XIX-XX)”, finançat per l'Instituto de Estudios Fiscales (1990-1992). També va ser director del congrés “El fraude Fiscal en la Historia de España”, A Coruña, UIMP, octubre de 1992. A més, cal fer referència a les següents publicacions: Francisco Comín (1991), “Las raíces históricas del fraude fiscal en España”, Hacienda Pública Española, 1, 191-206. Francisco Comín, “Fraude y corrupción en la Historia de la Hacienda en España durante los siglos XVII a XX: un planteamiento general”, Congreso El fraude fiscal en la Historia de España, UIMP, La Coruña, octubre 1992. Francisco Comín y Juan Zafra (eds.) (1994), El fraude fiscal en la historia de España, Hacienda Pública Española, Monografía, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Francisco Comín (1994), “El fraude fiscal en la Historia: un planteamiento de sus fases”, Hacienda Pública Española, 1, 31-46. Francisco Comín (1998), “Corrupción y fraude fiscal en la España contemporánea”, a Instituciones y corrupción en la Historia, Valladolid, Instituto Universitario Simancas, 53-109. Francisco Comín (2006), «Contrebande et fraude fiscal dans l’Espagne du XIXe siècle », a G. Béaur, H. Bonin et C. Lemercier (eds.), Fraude, contrefaçon et contrebande de l’Antiquité à nos jours, Paris, Droz, 145-163.

 

Pablo Díaz Morlán és professor de l’àrea d'història i de les institucions econòmiques de la Universitat d’Alacant. S’ha interessat per les relacions entre empresaris i polítics i d’aquesta línia de recerca han aparegut publicacions com Los Ybarra. Una dinastía de Empresarios (Madrid, Marcial Pons, 2002) i Empresarios, militares y políticos: la Compañía Española de Minas del Rif (1907-1967) (Madrid, Marcial Pons, 2015).

 

Juan Carlos Ferré Olivé és catedràtic de dret penal de la Universidad de Huelva. Ha dirigit com a investigador principal dos projectes europeus realitzats en el marc del programa Grotius II- Penal entre les Universitats de Salamanca, Tor Vergata (Roma), Lusófona (Lisboa) i l’Institut de Ciències Jurídiques de l’Acadèmia de les Ciències de Polònia sobre delictes financers, frau i corrupció (anys 2001 i 2002). En relació amb aquesta línea ha publicat, com a editor, Delitos financieros, fraude y corrupción en Europa (Universidad de Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2002).

 

Jens Ivo Engels és professor d’història contemporània de la Universitat Tècnica de Darmstadt, Alemanya). Especialista en història de la corrupció que ha publicat, entre altres, Die Geschichte der Korruption. Von der Frühen Neuzeit bis ins 20. Jahrhundert (2014) i Integration – Legitimation – Corruption. Politische Patronage in Früher Neuzeit und Moderne (2011), amb Ronald G. Asch i Birgit Emich. Coordina un equip a la Universitat Tècnica de Darmstadt que forma part de la xarxa internacional ‘International Scientific Coordination Network (GDRI) Politics & Corruption’. Des de 2016 és també director d’un grup de recerca interdisciplinari sobre infraestructures crucials, a Darmstadt. Altres interessos de recerca cobreixen la història del medi ambient i la monarquia francesa en el segle XVIII.

 

Mercedes García Aran és catedràtica de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en la legislació penal més recent i en estudis de política criminal i dret penal internacional. Entre altres obres, ha publicat Los delitos de tráfico de influencias en el Código penal de 1995 (Sevilla, Instituto Andaluz de Administración Pública, 1996), La delincuencia económica. Prevenir y sancionar (Valencia, Tirant lo Blanch, 2014) i "Responsabilidad penal y responsabilidad politica: elementos para la diferenciación y la confluencia", a Revista Penal, 2017.

 

Xavier Huetz de Lemps és doctor en història per la Universitat de Burdeos III (1994), va ser director d'estudis per les époques moderna i contemporània a la Casa de Velázquez (Madrid) i és actualement catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Nice Sophia Antipolis (França). El seu camp d'investigació s'ha desplaçat progressivament de l'estudi comparatiu de les ciutats colonials a la història de l'administració colonial espanyola a Filipines al segle XIX. Més concretament va dedicar diversos artícles i un llibre (L’archipel des épices. La corruption de l’administration espagnole aux Philippines (fin xviiie siècle – fin xixe siècle, Madrid, Casa de Velázquez, 2006, 422 p.) a descriure les múltiples práctiques corruptes dels estractes administratius colonials i a comprendre les causes dels nivells de corrupció pública a l'arxipèlag filipí.

 

Emilia Iñesta-Pastor és llicenciada i doctora en  dret, amb el premi extraordinari per la Universitat d'Alacant. Llicenciada en Història per la Universitat d eValència. És professora d'història del dret a la facultat de dret de la Universitat d'Alacant. Una de les seves línies d'investigació s'ha centrat en la Història de la Codificació penal espanyola del siglo XIX, la seva projecció llatinoamericana i europea i el dret penal comparat del segle XIX, amb monografies com  El Código penal español de 1848, Valencia, Tirant lo Blanch, 2011; i diversos articles i capítols de llibres dedicats a la projecció hispanoamericana del codi penal espanyol de 1848 (2003), estudis comparats entre la codificació penal espanyola i els codis penals de Perú de 1863 (2008); el xilè de 1874 (2008), i el codi de les Dos Sicilies de 1819 (2016), entre altres. Un segon ámbit d'estudi és la Història del Parlament espanyol del segle XIX, amb diverses aportacions, entre altres: “The Spanish Parliament and the legislative delegation  (1844-1849)” a Parliaments, Estates and Representation, vol. 30 nº 1, april 2010, pp 41-56. Legal powers of the Spanish Senate during the Moderate Decade (1844-1854) a Separation of powers and Parliamentarism. Varsovia 2007, pp. 534-553. Finalment, també ha estudiat el dret penal de la Corona d'Aragó. Participa en projectes d'investigació Internacional des de l'any 2003 i és membre de diversos Comitès Internacionales. Igualment ha realitzat diverses estades d'investigaició a l'estranger i ha ocupat càrrecs unipersonals a l'entorn acadèmic.

 

Fernando Jiménez Sánchez és professor titular de ciència política i de l’administració de la Universidad de Murcia. És autor del llibre Detrás del escándalo político. Opinión pública, dinero y poder en la España del siglo XX (Barcelona, Tusquets, 1995) i de diversos articles en revistes acadèmiques sobre temes com: corrupció política, corrupció urbanística a Espanya, problemes de finançament dels partits, conseqüències electorals dels escàndols de corrupció o les organitzacions de partit a Espanya. És expert del Program GRECO (Grupo de Estados contra la Corrupción) del Consell d’Europa i forma part de diversos consells editorials de publicacions acadèmiques en el camp de l’administració pública i les polítiques públiques com la REIS, la RECP o la Revista Internacional de Transparència. Becari Fulbright-SAAS en el Departament de Ciència Política de la Universitat de Califòrnia, San Diego el 1999. Membre del capítol espanyol de Transparency International. Ha supervisat els informes sobre Espanya per l’ "Informe anticorrupció de la UE" elaborat per la Comissió Europea, la primera edició del qual es va publicar el febrer de 2014 i la segona està pendent de publicació. És expert en temes d’anticorrupció de la xarxa TAIEX de la Comissió Europea.

 

Emilio La Parra és catedràtic d’història contemporània de la Universitat d’Alacant. La seva investigació s’ha centrat en la història política en el trànsit del segle XVIII al XIX, amb especial atenció a la biografia. Entre els seus llibres recents hi ha Manuel Godoy. La aventura del poder (Barcelona, 2002), Los Cien mil Hijos de San Luis. El ocaso del primer impulso liberal (Madrid, 2007) i La Inquisición en España. Agonía y abolición (Madrid, 2013). Ha coordinat també un equip d’investigació sobre l’estudi de la monarquia espanyola al segle XIX, que ha donat llot al llibre La imagen del poder (Madrid, 2011) i a diversos dossiers en revistes científiques.  

 

Joan Llinares és llicenciat en dret i gestor cultural. Va treballar com a funcionari al Cos Nacional de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local i entre 2015 i 2017 responsable dels Serveis Jurídics i de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona. Des del mes de maig és director de l'Agència Antifrau del País Valencià. Anteriorment va ser contractat com a director del Palau de la Música l’any 2009, després de la destitució de Fèlix Millet, per a posar en ordre la institució i investigar la trama de corrupció.  

 

Miguel A. López Morell és professor titular d’història i institucions econòmiques a la Universidad de Múrcia. Està especialitzat en l’estudi de les relacions entre poder polític i poder econòmic. Així, per exemple, va dirigir el projecte d’investigació, finançat pel ministeri de ciència i innovació, “Poder político y poder económico en la Murcia de la primera mitad del siglo XX”. Entre les seves publicacions més destacades hi ha Rothschild. una historia de poder e influencia en España (Madrid, Marcial Pons, 2015).

 

Jean-Philippe Luis és professor al Centre d’Història “Espaces & Cultures” de la Universitat Clermont-Auverge, França i director de la Maison des Sciences de l’Homme del mateix centre. És especialista en l'administració espanyola i d'ultramar del segle XIX i autor, entre d'altres, de L’utopie réactionnaire : épuration et modernisation de l’État dans l’Espagne de la fin de l’Ancien Régime (1823-1834) (Madrid, Casa de Velázquez, 2002).

 

Frédéric Monier és professor al Centre Norbert Elias i a la Universitat d’Avignon, França. Entre les seves principals línies d’investigació destaca la història de la corrupció francesa i europea dels segles XIX i XX. En relació amb aquesta trajectòria sobresurt la publicació Corruption et politique: rien de nouveau? (Paris, A. Colin, 2011). Des del Centre Norbert Elias dirigeix la xarxa internacional ‘International Scientific Coordination Network (GDRI) Politics & Corruption’.

 

Javier Moreno Luzón és catedràtic d’història del pensament i dels moviments socials i polítics de la Universidad Complutense de Madrid. És especialista en la vida política de l’Espanya de la Restauració (1875-1923) i ha publicat diversos treballs que analitzen el clientelisme, les eleccions, la monarquia, les elits i el nacionalisme espanyol. Entre aquests destaquen, com autor, Modernizing the Nation. Spain during the Reign of Alfonso XIII, 1902-1931 (Brighton, Sussex Academic Press,  2012) i, juntament amb Xosé M. Núñez Seixas, Los colores de la patria. Símbolos nacionales en la España contemporánea (Madrid, Tecnos, 2017); i, com editor, Alfonso XIII. Un político en el trono (Madrid, Marcial Pons, 2003).

 

Miguel Pino Abad és professor titular d’universitat en l’àrea d’història del dret i de les institucions de la Universitat de Córdoba. Des de l’elaboració de la seva tesi doctoral, titulada "La pena de confiscación de bienes en el Derecho histórico español" i defensada el 1998, ha centrat les seves investigacions, en gran mesura, en la història del dret penal. En aquest sentit ha publicat investigacions  iushistòriques sobre diversos delictes com els jocs prohibits, contraban, resistència a la justícia, possessió i ús d’armes prohibides. Així mateix, va ser investigador principal, entre 2009 i 2011, del projecte d’investigació "Delincuencia y represión jurídica en España: teoría y praxis histórica de las figuras delictivas", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

 

Carles Sudrià és catedràtic de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en història financera dels segles XIX i XX, història de la banca i la burgesia financera. És autor, entre d’altres publicacions, de El Banco de Barcelona (1844-1874), historia de un banco emisor (Madrid, LID Editorial Empresarial, 2010), publicat amb Yolanda Blasco.

 

Josep Maria Vallès és catedràtic emèrit de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha interessat per l’anàlisi política de la desafecció ciutadana actual amb el sistema polític, amb la publicació d’alguns articles i capítols de llibres sobre aquesta temàtica i ha mostrat interès per l’estudi de la corrupció política. És autor del llibre Ciencia política: Una introducción (Ariel, 2010) i un dels autors de l’informe ‘Corrupción pública y calidad democrática’ del Cercle d’Economia (2015). Va ser conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 2003 i 2006, durant la presidència de Pasqual Maragall.

 

Manuel Villoria és catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. És autor de més de dues-centes publicacions (llibres i articles) sobre administració pública i ètica administrativa. Entre les seves publicacions cal destacar Ética pública y buen gobierno. Regenerando la democracia, luchando contra la corrupción desde el Servicio público (Tecnos, 2015), juntament amb Agustín Izquierdo, La corrupción política (Síntesis, 2006) i Ética pública y corrupción (Tecnos-UPF, 2000). Ha ocupat diferents càrrecs en l’Administració pública espanyola, com el de Secretari d’Educació i Cultura de la Comunitat de Madrid. Ha estat membre de les Comissions de Modernització de l’Administració de l’Estat entre els anys 1988-1993 i de la Comissió per a l’estudi i creació de l’Agència Estatal d’Avaluació de la Qualitat dels Serveis i de les Polítiques Públiques. És també fundador i membre de la Junta Directiva de Transparency Internacional, capítol espanyol.

 

Ángel Viñas  és catedràtic emèrit de la Universidad Complutense de Madrid. Economista i historiador, s’ha interessat per la història de la Segona República, el Franquisme i la Transició Espanyola. Entre les seves darreres publicacions més destacades cal fer referència a La otra cara del Caudillo. Mitos y realidades en la biografía de Franco (Crítica, 2015) i Sobornos. De cómo Churchill y March compraron a los generales de Franco (Crítica, 2016).

Campus d'excel·lència internacional U A B