Autors

Núria Albó i Corrons

Núria Albó va néixer a La Garriga el 1930. El 1948 va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, però va haver de deixar els estudis. Els va tornar a reprendre més tard i es llicencià el 1962 en Pedagogia. És poeta i novel·lista.

Va guanyar el seu primer premi literari el 1958 en el Certamen de Cantonigròs amb la narració titulada Perquè veuran a Déu. Després es dedicà a la poesia: La mà pel front (1962), Díptic, escrit conjuntament amb Maria Àngels Anglada (1972) i L'encenedor verd (1980). A finals dels anys setanta va tornar a la narrativa escrivint la seva primera novel·la Fes-te repicar (1979) a la qual seguiren Agapi mou (1980), Desencís (1980) o Quan xiula el tren (1997). Les seves obres van ser ben valorades i comentades per crítics i lectors per la seva gran sensibilitat i pel domini del llenguatge.

A més de conrear diferents gèneres literaris, Núria Albó es dedicà molts anys a l’ensenyament, fins al 1979 en que es presentà a les eleccions municipals a La Garriga. Va guanyar-les i durant vuit anys va ser l’alcaldessa d’aquesta població. Després va ser diputada provincial. D’aquesta etapa dedicada a la política en sorgiren alguns assaigs com Les dones i la política (1989), en col·laboració amb Rosa Martí i Juli Busquets.

segueix llegint en pdf


Jaume Cabré i Fabré

Va néixer a Barcelona el 1947. És novel·lista i narrador. Es llicencià en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, Catedràtic d’Institut en excedència, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, escriptor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2010). Ha exercit com a professor a la Universitat de Lleida.

La seva trajectòria com a escriptor és llarga. Les seves primeres contribucions a la literatura arrenquen de principis dels anys 70 i durant molts anys ha compaginat la seva professió de professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari amb la d’escriptor. Més endavant, a mitjans dels anys 80, Cabré s’endinsà en el món dels guions televisius i cinematogràfics. Les seves col·laboracions en nombrosos programes de TV3 i en pel·lícules de producció catalana han estat remarcables.

segueix llegint en pdf


Joan Duch i Agulló

Joan Duch va néixer a Terrassa el 1891. Va ser alumne de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Artista, pintor, decorador, dibuixant, col·laborador en la premsa i novel·lista. En la seva faceta de pintor va col·laborar amb Joaquim Torres-Garcia en la realització dels frescos del Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Com a pintor va exposar les seves obres en diverses poblacions entre les quals sobresurten les Barcelona i Palma de Mallorca.

De fet és en el camp de la pintura i la pintura decorativa on es guanyà la vida, però el seu amor per la literatura va fer que col·laborés a la premsa, tant local com barcelonina. Així de manera habitual podem resseguir els seus articles en publicacions barcelonines tan significatives com La Veu de Catalunya, La Il·lustració Catalana, Catalunya, La Revista, D’Ací i d’Allà, Meridià o Mirador entre altres. Pel que fa a la premsa terrassenca cal destacar les col·laboracions al diari El Dia. Majoritàriament els seus articles són com a crític d’art, però també com a crític literari i assagista. Fins i tot hi inclou algun conte o narració.

segueix llegint en pdf


Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro va néixer a Terrassa el 1957. És escriptor, periodista i polític. Es llicencià en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. A mitjans dels anys setanta va començar a treballar com a periodista en el diari local de la seva ciutat. A principis dels anys vuitanta va passar als mitjans audiovisuals, a TV3 on va fer de periodista fins que el 1993 va ser nomenat director del diari Avui. Villatoro va estar al capdavant d’aquest diari fins el 1996. Com a periodista ha treballat i col·laborat, a més dels mitjans ja esmentats, en El Periodico de Catalunya, Catalunya Ràdio, i el Canal 33.

El 1996 va ser nomenat Director General de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a l’any 2000. Ha estat director de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió els anys 2002 i 2003. El seu pas definitiu cap a la política el feu el 1999 en ser elegit diputat del Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. Des de gener de 2011 és director de l’Institut Ramon Llull.

segueix llegint en pdf


David Yeste i Muñoz

Va néixer a Terrassa el 1969. És informàtic, escriptor , dissenyador gràfic i músic. Treballa a la UAB des de 1991 i des de 1993 és tècnic del Servei d’Informàtica Distribuïda de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Les seves grans passions són l’escriptura, la guitarra i el dibuix. David Yeste troba temps per a conrear tots aquests camps. En les seves estones lliures es dedica a dibuixar i pintar per temporades i forma part d’una banda de músics terrassencs Els transeúntes. Pinta aquarel·la, oli i ha estat dibuixant de còmics.

L’escriptura és el que li agrada més i és en el camp de la literatura on aquest jove i polifacètic escriptor ha sobresortit de manera destacada. La seva primera obra és la novel·la Bots i barrals ambientada a Terrassa i amb les riuades de 1962 de rerefons.

segueix llegint en pdf

Campus d'excel·lència internacional U A B